Publicat per

·MONUMENT 24·

Publicat per

·MONUMENT 24·

Activitat 5 - Preparació i acte de defensa …
Activitat 5 - Preparació i acte de defensa …

Debat1el ·MONUMENT 24·

Publicat per

El Gos de la Fossa

Publicat per

El Gos de la Fossa

EL GOS DE LA FOSSA Adelm Bel Arasa, 2022 Curtmetratge, stop-motion 1,36 min Blanc i negre El gos de la fossa és un curtmetratge d’animació stop-motion realitzat per Adelm Bel Arasa com a Treball de Fi de Grau per al Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya. La peça audiovisual, d’un minut i mig de duració, sorgeix en resposta al desús de l’animació en volum. CONTEXT Des de l’antiguitat, els humans hem mostrat la tendència de simular el moviment…
EL GOS DE LA FOSSA Adelm Bel Arasa, 2022 Curtmetratge, stop-motion 1,36 min Blanc i negre El gos de…

EL GOS DE LA FOSSA

Adelm Bel Arasa, 2022

Curtmetratge, stop-motion

1,36 min

Blanc i negre

El gos de la fossa és un curtmetratge d’animació stop-motion realitzat per Adelm Bel Arasa com a Treball de Fi de Grau per al Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya. La peça audiovisual, d’un minut i mig de duració, sorgeix en resposta al desús de l’animació en volum.

CONTEXT

Des de l’antiguitat, els humans hem mostrat la tendència de simular el moviment en l’art. A finals del segle XIX aparells com el taumàtrop o el fenaquistoscopi van començar a dibuixar el camí que ens porta fins l’animació actual. Entre l’animació tradicional en dues dimensions i l’animació digital en tres dimensions va sorgir l’animació stop-motion, on s’utilitza una tècnica tan antiga com els propis inicis de la cinematografia. Però, què és l’animació stop-motion?

L’animació fotograma a fotograma, en volum o stop-motion, és una tècnica d’animació que empra fotografies estàtiques d’objectes o de personatges per generar un vídeo.

El procés de treball en una animació d’aquestes característiques resulta car i tediós, aquest tipus d’animació s’ha vist superat per l’animació en dues i tres dimensions, ja que avui dia prima la rapidesa de les produccions. Per aquests motius grans estudis d’animació en volum com Laika i Aardman Animations estan caient en l’oblit. El gos de la fossa tempta de donar visibilitat a un tipus d’animació stop-motion més assequible.

SINOPSI

Un gos vagabund famèlic busca menjar al voltant d’una propietat cridant l’atenció del propietari i descobrint el fosc secret que amaga.

METODOLOGIA

La metodologia de treball ha estat la mateixa que en qualsevol producció cinematogràfica, constant de 4 etapes: desenvolupament, preproducció, producció i postproducció.

DETALLS TÈCNICS

El gos de la fossa s’ha realitzat mitjançant 367 fotografies en blanc i negre. Els ninots estan fets amb plastilina, pelfa i retalls de roba. L’habitatge s’ha construït íntegrament amb cartró i fusta. Per al set de rodatge s’ha utilitzat gespa artificial, adob per als forats, cotó per als núvols i un llençol per al cel.

El curtmetratge s’ha fotografiat amb una càmera Nikon Coolpix A 10 i s’ha editat amb el programa d’edició de vídeo Sony Vegas Pro 16.

Carregant...

Debat0el El Gos de la Fossa

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.

Publicat per

Pell de llop

Publicat per

Pell de llop

Quan compleixen certa edat, tots els nens (homes) reben una pell de llop. A partir d’aquest moment sempre l’han de portar posada,…
Quan compleixen certa edat, tots els nens (homes) reben una pell de llop. A partir d’aquest moment sempre l’han…

Quan compleixen certa edat, tots els nens (homes) reben una pell de llop. A partir d’aquest moment sempre l’han de portar posada, i mai més no se la poden treure. Potser, si acompanyes al protagonista, puguis saber si tu també en portes una.

La pell de llop és, lògicament, una metàfora. És una pressió social que moltíssimes persones porten a sobre, que té una càrrega cultural i històrica immensa, i que per a la majoria de nosaltres és molt complicat de treure. Estem parlant, doncs, de la masculinitat.

 

Pell de llop és un còmic de 24 pàgines, 37 si comptem les portades, que ens explica la història d’un personatge que, com qualsevol altre persona del seu gènere, rep la pressió social de ser un home socialment acceptat (o llop). Però, tot i que se sent incòmode i que ser un llop li resulta dolorós, cau en els ullals de la seva pell i veiem com poc a poc va patint una involució. Al llarg de la seva vida coneixerà diferents personatges que l’encaminaran cap a viure la seva masculinitat d’una manera honesta. Tot i això, no estarà exempt d’errors i haurà de carregar amb la responsabilitat que això implica.

En qualsevol cas, no es tracta d’una obra pessimista. Pell de llop vol tenir una implicació social, obrir una temàtica complicada i fins a cert punt polèmica, i permetre un debat. Vol donar peu a qüestionar uns valors conflictius i apuntar cap a una millora col·lectiva. Una millora que pot implicar-nos a nosaltres mateixos, tot i que en molts casos potser es quedarà curta. Per aquest motiu, l’obra no és tan optimista com hagués pogut ser: hi haurà realitats que no es podran canviar (o si es poden, requeriran molta més feina). Però aquesta millora de què parlem pot i ha d’implicar a altres persones, especialment a les següents generacions. I així, poc a poc, es podran construir societats més sanes.

El seu interès visual radica, sobretot, en el contrast entre dos móns contraposats: aquell pertanyent al món dels llops (traç negre, brut, i salvatge, amb colors foscos i apagats, però també agressius) i aquell lliure de la masculinitat (traç a color, suau i orgànic, amb colors més vius i agradables). L’obra genera contínuament jocs entre aquestes dues estètiques per tal de construir una narrativa coherent amb allò que es mostra.

L’obra té un objectiu molt concret: arribar sobretot a homes d’entre 20 i 40 anys que portin la pell de llop posada. Però com que parlem d’un espectre molt ampli i d’una cerca d’implicació social molt explícita, Pell de llop s’ha plantejat al voltant de diverses formalitzacions. Per aquest motiu, es pot llegir en línia en dues pàgines dedicades a la lectura de còmic: Faneo y Webtoon i, al llarg de maig i la segona setmana de juny, va passar per un període de publicació de tres capítols setmanals, a banda d’actualitzacions diàries a les xarxes socials.

Però, a més, també compta amb una autoedició en paper que es pot comprar des del col·lectiu d’autoedició NEUH, i properament serà publicat mitjançant l’editorial xilena Desastre Natural. A continuació, us deixo una fotografia de l’autoedició en paper.

A banda d’això, al llarg del curs 2022-23, el còmic sencer serà exposat a l’Escola d’art i superior de disseny de Tarragona. En la següent imatge es pot veure un esbós de l’organització de l’exposició, focalitzada en conèixer el procés creatiu del treball i preparada perquè es pugui llegir còmodament en forma de ziga-zaga un cop s’ha pogut veure l’art conceptual.

Tot i que encara és aviat per parlar de la implicació social resultant d’aquesta feina, l’acollida per part dels lectors en línia ha estat molt positiva. Pell de llop ha comptat amb més de 8000 visites entre Faneo y Webtoon i nombroses interaccions.

En general, ha obert espais per a la reflexió molt interessant que val la pena compartir. La quantitat de comentaris ha estat molt més gran, però deixo aquí una petita mostra de les reaccions que ha generat aquest còmic.

Per últim, per si encara voleu descobrir si teniu alguna pell a sobre, us deixo els enllaços de lectura en línia.

Faneo (lectura pàgina a pàgina)
Català: https://www.faneo.es/comics/pell-de-llop/
Castellà: https://www.faneo.es/comics/piel-de-lobo/

Webtoon (lectura de mòbil): https://www.webtoons.com/es/challenge/piel-de-lobo/list?title_no=761277

Debat0el Pell de llop

No hi ha comentaris.

Publicat per

EL TRANSBORDADOR

EL TRANSBORDADOR
Publicat per

EL TRANSBORDADOR

Un transbordador és una astronau amb destí a l’espai exterior, procedent del planeta Terra. A dins hi trobaràs objectes, persones i tècniques…
Un transbordador és una astronau amb destí a l’espai exterior, procedent del planeta Terra. A dins hi trobaràs objectes,…

Un transbordador és una astronau amb destí a l’espai exterior, procedent del planeta Terra. A dins hi trobaràs objectes, persones i tècniques que s’aniran relacionant amb l’objectiu comú de la investigació extraplanetària, per retornar llavors a casa amb un dipòsit de coneixement obtingut més enllà de la termosfera.

Pel que fa al viatge que enceto a El Transbordador, treballo la memòria personal a través d’uns elements concrets: el text, la imatge trobada, l’element tècnic i la guitarra elèctrica. El projecte parteix d’una necessitat de fer recerca en un procés de transformació propi, que serà l’origen del desplegament conceptual. Intento aconseguir resposta a situacions de canvi, moments clau succeïts al llarg dels últims anys, i elaboro nous interrogants a partir de la recerca artística.

El Transbordador és una agrupació d’escrits i alhora és un llibre de partitures. També és un conjunt de paisatges sonors elaborats exclusivament amb guitarra elèctrica que són fruit de la lectura de les partitures i dels textos del llibre. En la mateixa línia i tancant el cercle, les partitures neixen de l’essència argumental comunicada mitjançant les redaccions, i aquestes parteixen de les vivències obtingudes a través dels camins recorreguts amb la música.

Sobre els textos, proposo una veu que mescli el llenguatge narratiu amb el poètic per descobrir vies transitables entre el record més cru i la pertinent dotació de valor més enllà de l’anècdota particular. Pretenc que la cosa viscuda tingui una possible transferència universal a partir de la particularitat del fet propi. M’acosto als referents culturals que han estat claus pel meu desenvolupament com a generador de propostes d’art i ho vinculo amb una relació profunda amb l’ètica, la moral i d’alguna forma el camí cap a una espiritualitat que abraça sense complexos l’element físic i la matèria. Hi apareixen aspectes de l’àmbit relacional en el sentit estricte, integral de l’expressió, i el seu vincle amb aspectes que m’acompanyen per assimilació o revelació com poden ser el penediment, l’oració, la culpa, els dubtes i incerteses, la por, les fortaleses o la fe amb un ànim constructiu i omnímode. En un altre sentit igual d’important, en una lectura semiòtica del projecte plantejo debats sobre la conversió del que és merament tècnic en proposta artística, els límits de l’autoria, el valor de l’objecte i l’obsolescència.

 

En relació a les imatges que apareixen al Transbordador han estat generades com a partitures gràcies a dues tipologies de document: el plànol i la fotografia registral. D’una banda, els plànols extrets de la col·lecció personal del meu pare, un nou i particular accés cap a aquesta memòria personal que transita al llarg del projecte, i de l’altra imatges descarregades lliurement de l’arxiu de l’Agència Espacial NASA, a disposició sense finalitat lucrativa. Poso els documents en consonància i elaboro una recodificació mitjançant números i colors que dialoguen amb el músic que es disposi a executar les partitures a mode de tabulatura. Una tabulatura per és una eina de lectura específicament per instruments de corda que pot actuar d’acompanyant a la partitura tradicional o bé actuar de forma independent sense ella, on cada número correspon a un trast, i cada línia a una de les cordes.

Per tant, els números a El Transbordador els hem d’interpretar com una indicació posicional d’on hem d’accionar el mànec de la guitarra, establint a més relacions amb els colors dels cercles. El color blau ens indica activar modes majors, el verd modes menors, i la lletra sobre fons vermell el centre tonal en xifrat americà, que resumeixo a continuació per a les persones que no hi estiguin familiaritzades:

A B C D E F G
LA SI DO RE MI FA SOL

Amb esperit democràtic, igual que les partitures dels estàndards del Jazz o clàssics del Rock, ofereixo unes guies de conducta. Quan un músic llegeix la línia d’acords d’una peça de música moderna els troba majoritàriament indicats en notació americana. Per posar un exemple, si hi veiem transcrit un Cmaj7 (Do major sèptima) en la majoria dels casos no apareixen transcrites les veus, les notes concretes que s’han de desplegar a l’instrument, deixant el camp obert a voluntat del músic mentre compleixi els patrons harmònics que estableix l’acord.

D’alguna manera les meves partitures suggereixen, però no imposen, són un petit mitjà per a iniciar camins sonors. A continuació podeu accedir a una llista de reproducció de Youtube amb les músiques que he executat per a cada partitura.

 

A col·lació d’aquests camins sonors, comentar que utilitzo la guitarra elèctrica com a únic mitjà expressiu. Una guitarra elèctrica que efectivament segueix les indicacions de les partitures, però a més a més s’hi suma la llibertat textural en la presa de decisions sobre amplificadors a fer servir, efectes de modulació, tempos i dinàmiques. Tot seguit trobareu algunes de les activacions del disc executades per mi mateix, en un exemple de com es poden accionar.

 

 

A banda d’emprar els recursos digitals per a la comunicació del projecte, no hem d’oblidar que El Transbordador és sobretot una publicació. Un llibre d’artista, físic, tangible, emmagatzemable i objectual, que comprèn tres formes comunicatives, fidels companyes de viatge fins ara en habitacions diferents que es troben en un conjunt indivisible. Aquesta vegada surten dels seus confinaments per descobrir-se i conversar entre elles: el text, la partitura i la guitarra enregistrada en un disc de vinil de 7″, accionada en exclusiva com a mètode comunicatiu i descontextualitzada del seu àmbit natural. Tot plegat configurat unitàriament com a vehicle per generar discursos contemporanis.

En el següent enllaç es pot accedir a una carpeta al núvol que conté el material de projecte per a facilitar-ne la lectura:

https://drive.google.com/drive/folders/1-mU3VuBe7JpSx9yQYq_kGavjwDtyU50D

 

Debat0el EL TRANSBORDADOR

No hi ha comentaris.